Inside Out

Aquest estiu Walt Disney-Pixar ens ha regalat una meravellosa pel·lícula per poder compartir amb els nostres menuts i no tan menuts: “Inside Out”. Un film fantàstic per parlar amb els nostres familiars de les nostres emocions i sentiments.

Sovint a la consulta ens trobem amb nens, i no tan nens, que tenen por o no els agrada mostrar els seus sentiments. Mostrar-nos humans sovint ens fa sentir vulnerables davant els altres. Tots aprenem amb els anys a posar-nos cuirasses per protegir-nos de l'exterior que percebem com una amenaça. És per això que cadascú tria una manera de relacionar-se amb el món: introvertits i tímids, extravertits, els graciosos, els rondinaires, els amables, els complaents... Cadascú triem la manera en la qual ens sentim més còmodes per establir els vincles i forjar la nostra personalitat.

La personalitat es va forjant des de ben petit. Una part d’herència i una part de l’ambient modularà la nostra manera de ser i de presentar-nos al món.

El primer pas per treballar amb les nostres emocions/sentiments és posar-los nom, identificar-los. Com qualsevol aspecte de la vida, el primer pas sempre és el reconeixement. La pel·lícula posa cara (i color) de manera dolça a les nostres emocions bàsiques: alegria, tristesa, fàstic, ira i por. Gràcies als 5 personatges veiem l’evolució de la Riley quan, de sobte, la seva vida fa un gir i cal que desplegui tots els mecanismes d’adaptació a una situació que ella percep com adversa. Els canvis fan por i costa adaptar-se.

El segon pas per poder canviar la nostra situació és l’acceptació. Arribat a aquest punt cal acceptar el què està passant. Per acceptar com em sento li he de posar nom i sentir-ho. Tenim una tendència a la nostra societat d’immediatesa de no quedar-nos aturats i sentir aquelles emocions que no ens fan sentir gaire bé, el que anomenen les emocions negatives. Però compte, no són negatives, són necessàries per la nostra supervivència. Les anomenem negatives perquè ens fan sentir malament: ira, frustració, por, vergonya... L’acceptació és ser capaç de sentir allò que sento, posar-li nom i actuar en conseqüència. És molt important a la pel·lícula quan l’Alegria vol prendre el paper protagonista i s’adona que cal retirar-se i donar pas a la Tristesa. Cal sentir tristesa per canviar alguna cosa. Cal sentir ira per mostrar l’enuig. Totes les emocions són vàlides i necessàries. Totes són imprescindibles.

El més important que destacaria de la pel·lícula és normalitzar i introduir el llenguatge de les emocions i els sentiments a la vida quotidiana. Poder preguntar als nostres petits com se senten i tenir uns personatges de referència, una imatge visual on poder-nos emmirallar. Entendre que al principi de la nostra vida les emocions són més bàsiques i a mesura que anem rebent estimulació es van enriquint i fent més complexes. Aprofitant les vacances i que disposem de més temps, és una molt bona idea seure amb els nostres petits i poder parlar de tot el nostre món interior.

Anna Claret i Martín.

COPC 11258