Processos adoptius a Europa de l'Est

Les darreres setmanes han aparegut als mitjans de comunicació tot un seguit d’informacionns sobre les adopcions a Rússia i països d'Europa de l'Est. Parlen de la salut dels nens, sobretot de la Síndrome d’Alcoholisme Fetal (SAF), i apunten la possibilitat de que l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció), tanqui aquestes adopcions.

Com a professionals, fa anys que coneixem, diagnostiquem i tractem a aquests nens i a les seves famílies. Aquest contacte continuat ens permet recollir les dificultats i limitacions personals dels nens, i viure de prop la manca de recursos -clínics, escolars, socials i familiars- per donar resposta a les múltiples i complexes necessitats que presenten i que van en augment a mesura que els nens arriben a l’adolescència i a la majoria d’edat. Hem anat aprenent amb el temps i l’experiència però no podem anar improvitzant. 

Des d'aquesta experiència creiem que són imprescindibles les iniciatives que està prenent l’administració, dirigides de moment, a objectivar dades sobre els trastorns més freqüents que pateixen aquests infants i a establir la seva prevalència real. 

És un pas coherent amb l’evolució dels coneixements i experiències dels tècnics i les vivències de les famílies Volem continuar treballant sumant coneixements i recursos. En la mesura que poguem fer tots plegats  (professionals, administració i famílies) avenços en aquest camí, tots plegats també podrem pendre decisions més justes i acurades per als nens. Tal i com preveu la llei i la declaració dels drets dels infants, l’adopció ha de ser un recurs per a ells i ells necessiten famílies i societats preparades per acollir-los amb realisme i sense reserves. 


Concepció Moya
Psicòloga, terapeuta i especialista en adopcions.
COPC 2471

Qui sóc jo?

Aquesta setmana us volem recomanar dues cançons. La coneguda cantant infantil Dàmaris Gelabert fa un temps ens va regalar unes cançons amb el títol de “Qui sóc jo?” i "TU" que valorem dignes de mencionar en un espai com el nostre, especialitzat en el benestar dels nostres infants i adolescents.  

La primera, és una bona opció per escoltar-la a casa tots plegats aprofitant les vacances, ja que disposem de més temps, i després poder-ne parlar. Des dels aspectes més obvis: sóc la filla de…, germana de… a aspectes més íntims i complexos que esdevindrà molt positiu que compartim. L'autoconeixement sempre ens enriqueix.

La segona ens ajuda a transmetre fortalesa als petits i encoratjar-los a poder ser el que vulguin. Amb lletres que poden aprendre i anar-se repetint, com per exemple "Pots ser un personatge singular". Ja sabem que d'allò que alimentem la nostra ment, és d'allò amb que creem els nostres pensaments. Sempre és bo interioritzar frases postitives que ess facin creure en ells i superar-se.

Us animem a escoltar-les i gaudir-ne!!!

Anna Claret i Martín.

Psicòloga Infantil i Juvenil.

Neuropsicòloga Clínica.

COPC 11258.

Recuperacions al setembre

Malgrat els esforços el curs o perquè els nostres adolescents han apurat massa, algunes famílies es troben amb recuperacions que caldrà afrontar la primera setmana de setembre.

Per fer-ho més assumible i gaudir d'una bona preparació, hem apuntat unes quantes idees al blog de Pediatría de l'Hospital Quirón-Dexeus. Esperem que sigui del vostre interés.

http://pediatriadexeus.com/consells-per-les-recuperacions-de-setembre/

Pokémon Go

Fa unes setmanes es va posar a disposició dels usuaris d’iPhone i Android el joc Pokémon Go. Com no podia ser d’una altra manera, no ens hem sentit indiferents per la curiositat i per les consultes que hem rebut.

Per poder opinar el primer que vam decidir va ser instal·lar-lo en algun dels nostres telèfons i experimentar. Aprofitem aquest post per enumerar-vos alguns aspectes positius del joc que hem observat i perquè siguin motiu de moments de joia amb la família. Amb això ni el recomanem ni el deixem de recomanar. Amb moderació i seny, tot es pot gaudir.

El joc s’ofereix de manera gratuïta, fet que el fa de primeres, més atractiu i accessible a tots els públics.

L’aventura consisteix en anar caçant criaturetes pel carrer i fent batalles. Per trobar els diferents tipus d’animalets, els gimnasos i les botiges cal anar caminant pels carrers amb el dispositiu mòbil a la mà i l’aplicació oberta ja que en la pantalla apareix reflectit el mapa de la zona on ens trobem i les diferents senyals que hi apareixen. Aquest fet obliga al jugador a orientar-se de manera espacial ja que el plànol de situació és real. El joc convida a caminar i moure’s: més ens movem, més trobem (o podem covar ous), més poderosos esdevenim. Així és dels pocs videojocs que premien el moviment.

A més de l’orientació i la mobilitat també ens ajuda en l’atenció visual. Per trobar punts d’interès del joc on es guanyen diferents objectes, a més d’estar senyalitzats, apareix una fotografia del lloc concret on es troba: caldrà buscar per façanes, rètols de carres, estàtues... No tan sols la capacitat atencional es veurà estimulada per haver de fixar la mirada en el plànol, sinó també a l’hora de capturar-los, ja que cal afinar la vista i la punteria!!

La caça és fer punteria, no hi ha cap interpretació de fer mal els animals ni de cap conducta no desitjable, a priori.

Les batalles són intercanvis de poders, no mostra cap imatge crua. No hi ha contacte entre els ninotets sinó que el que es veu és un raig de força/poder. Els pares de nens més jovenets es poden estalviar les lluites i fer directament la recerca, que és molt divertida.

Per a jugadors més experts i que coneixen més la matèria, els fa treballar el raonament, ja que depenent d’on ens situem (muntanya, mar, ciutat...) apareixen Pokémon relacionats amb el lloc. Així en lloc a prop del mar es troben amb més facilitat Pokémon marins... i els fa cercar la ruta i el lloc per aconseguir aquells que els manquen.

A més, el joc obliga a partir d’un cert nivell a fer-se d’un equip. Es valora el treball en equip per defensar una zona o per compartir coneixements. Aquest aspecte potser quedarà reservat a nois/noies més grans.

Com sempre, caldrà seguir les recomanacions per edat i cal fer-ne un bon ús, no abús. El joc és entretingut per fer en família i poder buscar un atractiu a una caminadeta estiuenca. El joc compartit en família enriqueix les relacions i en aquest cas, ens apropa a una tecnologia més propera a les noves generacions. 

Anna Claret i Martín.

Psicòloga Infantil i Juvenil.

Neuropsicòloga Clínica.

COPC 11258.