Fa unes setmanes es va posar a disposició
dels usuaris d’iPhone i Android el joc Pokémon
Go. Com no podia ser d’una altra manera, no ens hem sentit indiferents per
la curiositat i per les consultes que hem rebut.
Per poder opinar el primer que vam decidir va ser
instal·lar-lo en algun dels nostres telèfons i experimentar. Aprofitem aquest post per enumerar-vos alguns aspectes positius del joc que hem observat i perquè siguin motiu de moments de joia amb la família. Amb això ni el recomanem ni el deixem de recomanar. Amb moderació i seny, tot es pot gaudir.
El joc s’ofereix de manera
gratuïta, fet que el fa de primeres, més atractiu i accessible a tots els
públics.
L’aventura consisteix en anar caçant criaturetes pel carrer i fent
batalles. Per trobar els diferents tipus d’animalets,
els gimnasos i les botiges cal anar caminant pels carrers
amb el dispositiu mòbil a la mà i l’aplicació oberta ja que en la pantalla
apareix reflectit el mapa de la zona on ens trobem i les diferents senyals que hi
apareixen. Aquest fet obliga al jugador a orientar-se de manera espacial ja que
el plànol de situació és real. El joc convida a caminar i moure’s: més ens
movem, més trobem (o podem covar ous), més poderosos esdevenim. Així és dels
pocs videojocs que premien el moviment.
A més de l’orientació i la
mobilitat també ens ajuda en l’atenció visual. Per trobar punts d’interès del
joc on es guanyen diferents objectes, a més d’estar senyalitzats, apareix una
fotografia del lloc concret on es troba: caldrà buscar per façanes, rètols de
carres, estàtues... No tan sols la capacitat atencional es veurà estimulada per
haver de fixar la mirada en el plànol, sinó també a l’hora de capturar-los, ja
que cal afinar la vista i la punteria!!
La caça és fer punteria, no hi ha
cap interpretació de fer mal els animals ni de cap conducta no desitjable, a
priori.
Les batalles són intercanvis de
poders, no mostra cap imatge crua. No hi ha contacte entre els ninotets sinó
que el que es veu és un raig de força/poder. Els pares de nens més jovenets es
poden estalviar les lluites i fer directament la recerca, que és molt
divertida.
Per a jugadors més experts i que
coneixen més la matèria, els fa treballar el raonament, ja que depenent d’on
ens situem (muntanya, mar, ciutat...) apareixen Pokémon relacionats amb el
lloc. Així en lloc a prop del mar es troben amb més facilitat Pokémon marins...
i els fa cercar la ruta i el lloc per aconseguir aquells que els manquen.
A més, el joc obliga a partir d’un
cert nivell a fer-se d’un equip. Es valora el treball en equip per defensar una
zona o per compartir coneixements. Aquest aspecte potser quedarà reservat a
nois/noies més grans.
Com sempre, caldrà seguir les recomanacions
per edat i cal fer-ne un bon ús, no abús. El joc és entretingut per fer en
família i poder buscar un atractiu a una caminadeta estiuenca. El joc compartit
en família enriqueix les relacions i en aquest cas, ens apropa a una tecnologia
més propera a les noves generacions.
Anna Claret i Martín.
Psicòloga Infantil i Juvenil.
Neuropsicòloga Clínica.
COPC 11258.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada