Pokémon Go

Fa unes setmanes es va posar a disposició dels usuaris d’iPhone i Android el joc Pokémon Go. Com no podia ser d’una altra manera, no ens hem sentit indiferents per la curiositat i per les consultes que hem rebut.

Per poder opinar el primer que vam decidir va ser instal·lar-lo en algun dels nostres telèfons i experimentar. Aprofitem aquest post per enumerar-vos alguns aspectes positius del joc que hem observat i perquè siguin motiu de moments de joia amb la família. Amb això ni el recomanem ni el deixem de recomanar. Amb moderació i seny, tot es pot gaudir.

El joc s’ofereix de manera gratuïta, fet que el fa de primeres, més atractiu i accessible a tots els públics.

L’aventura consisteix en anar caçant criaturetes pel carrer i fent batalles. Per trobar els diferents tipus d’animalets, els gimnasos i les botiges cal anar caminant pels carrers amb el dispositiu mòbil a la mà i l’aplicació oberta ja que en la pantalla apareix reflectit el mapa de la zona on ens trobem i les diferents senyals que hi apareixen. Aquest fet obliga al jugador a orientar-se de manera espacial ja que el plànol de situació és real. El joc convida a caminar i moure’s: més ens movem, més trobem (o podem covar ous), més poderosos esdevenim. Així és dels pocs videojocs que premien el moviment.

A més de l’orientació i la mobilitat també ens ajuda en l’atenció visual. Per trobar punts d’interès del joc on es guanyen diferents objectes, a més d’estar senyalitzats, apareix una fotografia del lloc concret on es troba: caldrà buscar per façanes, rètols de carres, estàtues... No tan sols la capacitat atencional es veurà estimulada per haver de fixar la mirada en el plànol, sinó també a l’hora de capturar-los, ja que cal afinar la vista i la punteria!!

La caça és fer punteria, no hi ha cap interpretació de fer mal els animals ni de cap conducta no desitjable, a priori.

Les batalles són intercanvis de poders, no mostra cap imatge crua. No hi ha contacte entre els ninotets sinó que el que es veu és un raig de força/poder. Els pares de nens més jovenets es poden estalviar les lluites i fer directament la recerca, que és molt divertida.

Per a jugadors més experts i que coneixen més la matèria, els fa treballar el raonament, ja que depenent d’on ens situem (muntanya, mar, ciutat...) apareixen Pokémon relacionats amb el lloc. Així en lloc a prop del mar es troben amb més facilitat Pokémon marins... i els fa cercar la ruta i el lloc per aconseguir aquells que els manquen.

A més, el joc obliga a partir d’un cert nivell a fer-se d’un equip. Es valora el treball en equip per defensar una zona o per compartir coneixements. Aquest aspecte potser quedarà reservat a nois/noies més grans.

Com sempre, caldrà seguir les recomanacions per edat i cal fer-ne un bon ús, no abús. El joc és entretingut per fer en família i poder buscar un atractiu a una caminadeta estiuenca. El joc compartit en família enriqueix les relacions i en aquest cas, ens apropa a una tecnologia més propera a les noves generacions. 

Anna Claret i Martín.

Psicòloga Infantil i Juvenil.

Neuropsicòloga Clínica.

COPC 11258.