EPSIA-Dex

EPSIA-Dex
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pokémon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pokémon. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juliol del 2016

Pokémon Go

Fa unes setmanes es va posar a disposició dels usuaris d’iPhone i Android el joc Pokémon Go. Com no podia ser d’una altra manera, no ens hem sentit indiferents per la curiositat i per les consultes que hem rebut.

Per poder opinar el primer que vam decidir va ser instal·lar-lo en algun dels nostres telèfons i experimentar. Aprofitem aquest post per enumerar-vos alguns aspectes positius del joc que hem observat i perquè siguin motiu de moments de joia amb la família. Amb això ni el recomanem ni el deixem de recomanar. Amb moderació i seny, tot es pot gaudir.

El joc s’ofereix de manera gratuïta, fet que el fa de primeres, més atractiu i accessible a tots els públics.

L’aventura consisteix en anar caçant criaturetes pel carrer i fent batalles. Per trobar els diferents tipus d’animalets, els gimnasos i les botiges cal anar caminant pels carrers amb el dispositiu mòbil a la mà i l’aplicació oberta ja que en la pantalla apareix reflectit el mapa de la zona on ens trobem i les diferents senyals que hi apareixen. Aquest fet obliga al jugador a orientar-se de manera espacial ja que el plànol de situació és real. El joc convida a caminar i moure’s: més ens movem, més trobem (o podem covar ous), més poderosos esdevenim. Així és dels pocs videojocs que premien el moviment.

A més de l’orientació i la mobilitat també ens ajuda en l’atenció visual. Per trobar punts d’interès del joc on es guanyen diferents objectes, a més d’estar senyalitzats, apareix una fotografia del lloc concret on es troba: caldrà buscar per façanes, rètols de carres, estàtues... No tan sols la capacitat atencional es veurà estimulada per haver de fixar la mirada en el plànol, sinó també a l’hora de capturar-los, ja que cal afinar la vista i la punteria!!

La caça és fer punteria, no hi ha cap interpretació de fer mal els animals ni de cap conducta no desitjable, a priori.

Les batalles són intercanvis de poders, no mostra cap imatge crua. No hi ha contacte entre els ninotets sinó que el que es veu és un raig de força/poder. Els pares de nens més jovenets es poden estalviar les lluites i fer directament la recerca, que és molt divertida.

Per a jugadors més experts i que coneixen més la matèria, els fa treballar el raonament, ja que depenent d’on ens situem (muntanya, mar, ciutat...) apareixen Pokémon relacionats amb el lloc. Així en lloc a prop del mar es troben amb més facilitat Pokémon marins... i els fa cercar la ruta i el lloc per aconseguir aquells que els manquen.

A més, el joc obliga a partir d’un cert nivell a fer-se d’un equip. Es valora el treball en equip per defensar una zona o per compartir coneixements. Aquest aspecte potser quedarà reservat a nois/noies més grans.

Com sempre, caldrà seguir les recomanacions per edat i cal fer-ne un bon ús, no abús. El joc és entretingut per fer en família i poder buscar un atractiu a una caminadeta estiuenca. El joc compartit en família enriqueix les relacions i en aquest cas, ens apropa a una tecnologia més propera a les noves generacions. 




Anna Claret i Martín.
Psicòloga Infantil i Juvenil.
Neuropsicòloga Clínica.

COPC 11258.