Les darreres setmanes han aparegut als mitjans de comunicació tot un seguit d’informacionns sobre les adopcions a Rússia i països d'Europa de l'Est. Parlen de la salut dels nens, sobretot de la Síndrome d’Alcoholisme Fetal (SAF), i apunten la possibilitat de que l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció), tanqui aquestes adopcions.
Com a professionals, fa anys que coneixem, diagnostiquem i tractem a aquests nens i a les seves famílies. Aquest contacte continuat ens permet recollir les dificultats i limitacions personals dels nens, i viure de prop la manca de recursos -clínics, escolars, socials i familiars- per donar resposta a les múltiples i complexes necessitats que presenten i que van en augment a mesura que els nens arriben a l’adolescència i a la majoria d’edat. Hem anat aprenent amb el temps i l’experiència però no podem anar improvitzant.
Des d'aquesta experiència creiem que són imprescindibles les iniciatives que està prenent l’administració, dirigides de moment, a objectivar dades sobre els trastorns més freqüents que pateixen aquests infants i a establir la seva prevalència real.
És un pas coherent amb l’evolució dels coneixements i experiències dels tècnics i les vivències de les famílies Volem continuar treballant sumant coneixements i recursos. En la mesura que poguem fer tots plegats (professionals, administració i famílies) avenços en aquest camí, tots plegats també podrem pendre decisions més justes i acurades per als nens. Tal i com preveu la llei i la declaració dels drets dels infants, l’adopció ha de ser un recurs per a ells i ells necessiten famílies i societats preparades per acollir-los amb realisme i sense reserves.
Concepció Moya
Psicòloga, terapeuta i especialista en adopcions.
COPC 2471
Com a professionals, fa anys que coneixem, diagnostiquem i tractem a aquests nens i a les seves famílies. Aquest contacte continuat ens permet recollir les dificultats i limitacions personals dels nens, i viure de prop la manca de recursos -clínics, escolars, socials i familiars- per donar resposta a les múltiples i complexes necessitats que presenten i que van en augment a mesura que els nens arriben a l’adolescència i a la majoria d’edat. Hem anat aprenent amb el temps i l’experiència però no podem anar improvitzant.
Des d'aquesta experiència creiem que són imprescindibles les iniciatives que està prenent l’administració, dirigides de moment, a objectivar dades sobre els trastorns més freqüents que pateixen aquests infants i a establir la seva prevalència real.
És un pas coherent amb l’evolució dels coneixements i experiències dels tècnics i les vivències de les famílies Volem continuar treballant sumant coneixements i recursos. En la mesura que poguem fer tots plegats (professionals, administració i famílies) avenços en aquest camí, tots plegats també podrem pendre decisions més justes i acurades per als nens. Tal i com preveu la llei i la declaració dels drets dels infants, l’adopció ha de ser un recurs per a ells i ells necessiten famílies i societats preparades per acollir-los amb realisme i sense reserves.
Concepció Moya
Psicòloga, terapeuta i especialista en adopcions.
COPC 2471
