Processos adoptius a Europa de l'Est

Les darreres setmanes han aparegut als mitjans de comunicació tot un seguit d’informacionns sobre les adopcions a Rússia i països d'Europa de l'Est. Parlen de la salut dels nens, sobretot de la Síndrome d’Alcoholisme Fetal (SAF), i apunten la possibilitat de que l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció), tanqui aquestes adopcions.

Com a professionals, fa anys que coneixem, diagnostiquem i tractem a aquests nens i a les seves famílies. Aquest contacte continuat ens permet recollir les dificultats i limitacions personals dels nens, i viure de prop la manca de recursos -clínics, escolars, socials i familiars- per donar resposta a les múltiples i complexes necessitats que presenten i que van en augment a mesura que els nens arriben a l’adolescència i a la majoria d’edat. Hem anat aprenent amb el temps i l’experiència però no podem anar improvitzant. 

Des d'aquesta experiència creiem que són imprescindibles les iniciatives que està prenent l’administració, dirigides de moment, a objectivar dades sobre els trastorns més freqüents que pateixen aquests infants i a establir la seva prevalència real. 

És un pas coherent amb l’evolució dels coneixements i experiències dels tècnics i les vivències de les famílies Volem continuar treballant sumant coneixements i recursos. En la mesura que poguem fer tots plegats  (professionals, administració i famílies) avenços en aquest camí, tots plegats també podrem pendre decisions més justes i acurades per als nens. Tal i com preveu la llei i la declaració dels drets dels infants, l’adopció ha de ser un recurs per a ells i ells necessiten famílies i societats preparades per acollir-los amb realisme i sense reserves. 


Concepció Moya
Psicòloga, terapeuta i especialista en adopcions.
COPC 2471

Qui sóc jo?

Aquesta setmana us volem recomanar dues cançons. La coneguda cantant infantil Dàmaris Gelabert fa un temps ens va regalar unes cançons amb el títol de “Qui sóc jo?” i "TU" que valorem dignes de mencionar en un espai com el nostre, especialitzat en el benestar dels nostres infants i adolescents.  

La primera, és una bona opció per escoltar-la a casa tots plegats aprofitant les vacances, ja que disposem de més temps, i després poder-ne parlar. Des dels aspectes més obvis: sóc la filla de…, germana de… a aspectes més íntims i complexos que esdevindrà molt positiu que compartim. L'autoconeixement sempre ens enriqueix.

La segona ens ajuda a transmetre fortalesa als petits i encoratjar-los a poder ser el que vulguin. Amb lletres que poden aprendre i anar-se repetint, com per exemple "Pots ser un personatge singular". Ja sabem que d'allò que alimentem la nostra ment, és d'allò amb que creem els nostres pensaments. Sempre és bo interioritzar frases postitives que ess facin creure en ells i superar-se.

Us animem a escoltar-les i gaudir-ne!!!

Anna Claret i Martín.

Psicòloga Infantil i Juvenil.

Neuropsicòloga Clínica.

COPC 11258.

Recuperacions al setembre

Malgrat els esforços el curs o perquè els nostres adolescents han apurat massa, algunes famílies es troben amb recuperacions que caldrà afrontar la primera setmana de setembre.

Per fer-ho més assumible i gaudir d'una bona preparació, hem apuntat unes quantes idees al blog de Pediatría de l'Hospital Quirón-Dexeus. Esperem que sigui del vostre interés.

http://pediatriadexeus.com/consells-per-les-recuperacions-de-setembre/

Pokémon Go

Fa unes setmanes es va posar a disposició dels usuaris d’iPhone i Android el joc Pokémon Go. Com no podia ser d’una altra manera, no ens hem sentit indiferents per la curiositat i per les consultes que hem rebut.

Per poder opinar el primer que vam decidir va ser instal·lar-lo en algun dels nostres telèfons i experimentar. Aprofitem aquest post per enumerar-vos alguns aspectes positius del joc que hem observat i perquè siguin motiu de moments de joia amb la família. Amb això ni el recomanem ni el deixem de recomanar. Amb moderació i seny, tot es pot gaudir.

El joc s’ofereix de manera gratuïta, fet que el fa de primeres, més atractiu i accessible a tots els públics.

L’aventura consisteix en anar caçant criaturetes pel carrer i fent batalles. Per trobar els diferents tipus d’animalets, els gimnasos i les botiges cal anar caminant pels carrers amb el dispositiu mòbil a la mà i l’aplicació oberta ja que en la pantalla apareix reflectit el mapa de la zona on ens trobem i les diferents senyals que hi apareixen. Aquest fet obliga al jugador a orientar-se de manera espacial ja que el plànol de situació és real. El joc convida a caminar i moure’s: més ens movem, més trobem (o podem covar ous), més poderosos esdevenim. Així és dels pocs videojocs que premien el moviment.

A més de l’orientació i la mobilitat també ens ajuda en l’atenció visual. Per trobar punts d’interès del joc on es guanyen diferents objectes, a més d’estar senyalitzats, apareix una fotografia del lloc concret on es troba: caldrà buscar per façanes, rètols de carres, estàtues... No tan sols la capacitat atencional es veurà estimulada per haver de fixar la mirada en el plànol, sinó també a l’hora de capturar-los, ja que cal afinar la vista i la punteria!!

La caça és fer punteria, no hi ha cap interpretació de fer mal els animals ni de cap conducta no desitjable, a priori.

Les batalles són intercanvis de poders, no mostra cap imatge crua. No hi ha contacte entre els ninotets sinó que el que es veu és un raig de força/poder. Els pares de nens més jovenets es poden estalviar les lluites i fer directament la recerca, que és molt divertida.

Per a jugadors més experts i que coneixen més la matèria, els fa treballar el raonament, ja que depenent d’on ens situem (muntanya, mar, ciutat...) apareixen Pokémon relacionats amb el lloc. Així en lloc a prop del mar es troben amb més facilitat Pokémon marins... i els fa cercar la ruta i el lloc per aconseguir aquells que els manquen.

A més, el joc obliga a partir d’un cert nivell a fer-se d’un equip. Es valora el treball en equip per defensar una zona o per compartir coneixements. Aquest aspecte potser quedarà reservat a nois/noies més grans.

Com sempre, caldrà seguir les recomanacions per edat i cal fer-ne un bon ús, no abús. El joc és entretingut per fer en família i poder buscar un atractiu a una caminadeta estiuenca. El joc compartit en família enriqueix les relacions i en aquest cas, ens apropa a una tecnologia més propera a les noves generacions. 

Anna Claret i Martín.

Psicòloga Infantil i Juvenil.

Neuropsicòloga Clínica.

COPC 11258.

Expertes en Neuropsicologa Clínica

El passat dimarts 3 de maig, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya va celebrar els 20 anys de la neuropsicologia al Col•legi. L’acte va ser presentat pel Degà del COPC Josep Vilajoana, i  pel president de la secció de neuropsicologia del COPC, el Dr. Óscar Pino. 

 

L’acte es va iniciar amb el lliurament de les certificacions d’ Expertesa en Neuropsicologia Clínica 2015-2016. Les psicòlogues Anna Claret i Martín i Marta Sanz Palau van rebre l’acreditació correponent, fruit de la seva dedicació i entusiasme. 

 



 

L’acte va culminar amb una conferència magistral del Profesor Joseph Sergeant, psicòleg de prestigi internacional per les seves aportacions en l’àmbit del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat des de la prespectiva de la neurociència.

  

Recomanacions per Sant Jordi

S’apropa Sant Jordi!!!

A Catalunya la Diada de Sant Jordi se celebra omplint els carrers de flors i de llibres. Es munten paradetes de botigues, associacions i comerços per oferir cultura i flors als vianants que es passegen.

Nosaltres també ens volem sumar a la festa de la cultura fent-vos algunes recomanacions de llibres.

Per als més petitons: contes manipulables i que estimulin el sentit de la vista. Fulles de material que es pugui posar a la boca, llençar al terra i que no es trenqui.

Etapa preescolar: Els clàssics de tota la vida, faules i mons màgics. Il·lustracions suggerents perquè la lectura encara no està desenvolupada i caldrà que amb el dibuix es pugui entendre, encara que l’adult faci l’acompanyament amb la lectura. En aquesta etapa triomfen molt els contes amb pop-ups.

Etapa escolar: els llibres d’aventures i de misteri són els escollits. A mesura que el nen va creixent les històries i els personatges guanyen en complexitat. A poc a poc desapareixen les il·lustracions i la paraula crea el món imaginari. La màgia, la il·lusió, la fantasia... Tot el que es pot imaginar, es visualitza: el monstre de tres orelles, els colors de llaminadura, els monstres que no espanten...

En aquest moment és molt important treballar els sentiments i les emocions. El nen és capaç d’empatitzar amb el protagonista de la història a qui succeeix alguna dificultat. Amb la resolució de la història estem donant recursos per a poder afrontar-se a situacions semblants que li puguin succeir. 

Etapa adolescent: Es mantenen les històries fantàstiques però guanyen importància les històries en les quals el jove s’hi pot sentir identificat. Problemes de la vida quotidiana, amb to o no fantàstic, en les què el personatge es veu involucrat i haurà de cercar una bona solució per ensortir-se’n.

Per als adults també recomanem la lectura, tant d’una bona novel·la com els llibres d’autoconeixement i creixement personal que, de ben segur, alguna cosa ens aportaran.

Esperem que puguin ser del vostre interès i que passeu una bona Diada de Sant Jordi!

Anna Claret 

Ana Miralles 

Marta Sanz

Núria Torrent 

¿Pueden los niños jugar con videojuegos?

Hola famílies!!!!!!!

Moooooolt bon any nou a totes i tots!!!!! Esperem que aquest nou any que comença vingui carregat d'energies i il·lusions per a tota la família. 

Us adjuntem una col·laboració de l'Anna Claret en un blog en el què hi escriu mensualment de manera divulgativa i senzilla, orientada a pares i mares. En aquesta entrada ens parla sobre l'ús dels videojocs en els menuts de casa. Què en penseu?

http://www.opandkids.com/pueden-los-ninos-jugar-con-videojuegos/