Nadal, infància i joguines.

Aquest mes el nostre post l'hem penjat al blog de Pediatria de l'I.U. Quirón-Dexeus amb les recomanacions de les joguines per aquests nadals. 

Esperem que sigui del vostre interès. 

http://pediatriadexeus.com/i-quina-joguina-han-descollir-els-reis-mags/

Divulgant la Recerca Internacional

El passat 16 de setembre va tenir lloc a Liverpool la primera Conferència Internacional en Dany Cerebral Adquirit en Pediatria  http://www.internationalbrain program. on l'equip de EpsiaDex de Pediatria de Dexeus va assisstir-hi amb la representació de Marta Sanz Palau. La neuropsicòloga del nostre equip Epsia Dex va presentar el seu projecte de recerca en nens que han patit un Traumatime Cranioencefàlic. La seva investigació conclou, que quan el nen és més petit alhora de l'impacte de la lesió i aquesta és més severa, les seqüeles neuropsicològiques i específicament en funcions executives són més evidents. 

L'impacte del nivell socioeconòmic i cultural dels pares influeix directament en una millor recuperació cognitiva després d'un traumatisme cranioencefàlic. Aquests resultats posen de manifest la teoria de la vulnerabilitat temprana (en edats més precoces del desenvolupament) i la teoria del Doble Perill (Escalona, 2004), és a dir, la influència de diversos factors de risc pel desenvolupament de seqüeles a llarg plaç com a models més robustos científicament.

Executive Functions and Behavioral Outcome of Children with Moderate to Severe TBI in a Spanish Pediatric Sample

Marta Sanz-Palau ¹, Anna López-Sala¹, Laura Callejón-Poo², Andrea Palacio-Navarro¹, Marc Turón¹, Cristina Boix¹, Anna Sans¹, Pilar Póo¹, Roser Colomé^1
1Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona, Catalonia, Spain, ²Universitat Autónoma de Barcelona, Departament de Psicologia, Barcelona, Catalonia, Spain

OBJECTIVES: Traumatic Brain Injury (TBI) is a common cause of death and disability in children. From an early vulnerability perspective, recent research findings suggest that early brain injury has worse consequences and a greater risk of causing disruption during neurodevelopment. The aim of this paper is to analyze the profile of executive functions (EF) and behavior and to examine the association between age at TBI and socioeconomic status (SES) on a neuropsychological profile.

METHODS: Participants and Methods: We assessed executive functions and behavior in 71 participants aged 6 to 16 years with moderate to severe TBI and compared findings to normative data using Student's t-test. We divided the sample into 4 groups based on age at injury (infancy stage: aged 0-3 years; preschool stage: aged 4-6 years; early school stage: aged 7-9 years; late school stage: aged ≥10 years) in order to explore the impact of age at injury and TBI severity on EF performance.

RESULTS: In comparison to normative data, analysis showed that the sample in this prospective study had significant differences in EF measures. Comparisons across age at injury groups showed significant differences in the infancy group and the preschool group.

CONCLUSIONS: Children with TBI are at an increased risk for impairment across all aspects of EF. Children sustaining TBI in infancy and preschool stages have greater vulnerability and global effects in some aspects of EF and behavior. These findings contribute to a better understanding of the sequelae of TBI in children which in turn helps design rehabilitation plans and adaptations to functional life.

Keywords: Traumatic Brain Injury, Executive Functions, Pediatric Brain Injury, Predictors, Outcomes, Behavior, Neuropsychology

Tria d'Extraescolars

Arriba l'hora de la tria d'extraescolars. Quina serà la millor opció? Qué cal tenir en compte? En el següent post suggerim unes recomanacions per poder fer una bona elecció. Esperem que sigui del vostre interès.

http://pediatriadexeus.com/que-sha-de-considerar-a-lescollir-una-activitat-extraescolar/

 

Bon inici de curs!

Inside Out

Aquest estiu Walt Disney-Pixar ens ha regalat una meravellosa pel·lícula per poder compartir amb els nostres menuts i no tan menuts: “Inside Out”. Un film fantàstic per parlar amb els nostres familiars de les nostres emocions i sentiments.

Sovint a la consulta ens trobem amb nens, i no tan nens, que tenen por o no els agrada mostrar els seus sentiments. Mostrar-nos humans sovint ens fa sentir vulnerables davant els altres. Tots aprenem amb els anys a posar-nos cuirasses per protegir-nos de l'exterior que percebem com una amenaça. És per això que cadascú tria una manera de relacionar-se amb el món: introvertits i tímids, extravertits, els graciosos, els rondinaires, els amables, els complaents... Cadascú triem la manera en la qual ens sentim més còmodes per establir els vincles i forjar la nostra personalitat.

La personalitat es va forjant des de ben petit. Una part d’herència i una part de l’ambient modularà la nostra manera de ser i de presentar-nos al món.

El primer pas per treballar amb les nostres emocions/sentiments és posar-los nom, identificar-los. Com qualsevol aspecte de la vida, el primer pas sempre és el reconeixement. La pel·lícula posa cara (i color) de manera dolça a les nostres emocions bàsiques: alegria, tristesa, fàstic, ira i por. Gràcies als 5 personatges veiem l’evolució de la Riley quan, de sobte, la seva vida fa un gir i cal que desplegui tots els mecanismes d’adaptació a una situació que ella percep com adversa. Els canvis fan por i costa adaptar-se.

El segon pas per poder canviar la nostra situació és l’acceptació. Arribat a aquest punt cal acceptar el què està passant. Per acceptar com em sento li he de posar nom i sentir-ho. Tenim una tendència a la nostra societat d’immediatesa de no quedar-nos aturats i sentir aquelles emocions que no ens fan sentir gaire bé, el que anomenen les emocions negatives. Però compte, no són negatives, són necessàries per la nostra supervivència. Les anomenem negatives perquè ens fan sentir malament: ira, frustració, por, vergonya... L’acceptació és ser capaç de sentir allò que sento, posar-li nom i actuar en conseqüència. És molt important a la pel·lícula quan l’Alegria vol prendre el paper protagonista i s’adona que cal retirar-se i donar pas a la Tristesa. Cal sentir tristesa per canviar alguna cosa. Cal sentir ira per mostrar l’enuig. Totes les emocions són vàlides i necessàries. Totes són imprescindibles.

El més important que destacaria de la pel·lícula és normalitzar i introduir el llenguatge de les emocions i els sentiments a la vida quotidiana. Poder preguntar als nostres petits com se senten i tenir uns personatges de referència, una imatge visual on poder-nos emmirallar. Entendre que al principi de la nostra vida les emocions són més bàsiques i a mesura que anem rebent estimulació es van enriquint i fent més complexes. Aprofitant les vacances i que disposem de més temps, és una molt bona idea seure amb els nostres petits i poder parlar de tot el nostre món interior.

Anna Claret i Martín.

COPC 11258