EPSIA-Dex

EPSIA-Dex

dijous, 18 de setembre de 2014

Síndrome Postvacacional

A la tornada de les vacances d’estiu, coincidint amb el període de vacances més llarg de l’any, moltes persones es poden sentir cansades, tristes o irritables a l’hora d’afrontar les tasques quotidianes que abans del període vacacional resolien sense cap problema. El conjunt de signes i símptomes de malestar físic i/o emocional que acompanyen la tornada a la vida laboral és el que es coneix amb el nom de síndrome postvacacional.

Aquests símptomes poden arribar a causar un malestar intens que fan que la persona que els pateix demani ajuda mèdica/psicològica per pal·liar-los al sentir un malestar intens.

La presentació pot variar d’una persona a una altra però les queixes més comunes són cansament, fatiga, apatia, irritabilitat, angoixa, tristor, somnolència, insomni, manca de concentració, dolors i queixes físiques... Aquests símptomes no superen les dues setmanes de durada i no es considera un trastorn greu. Si persisteix la simptomatologia caldrà recórrer a l’opinió d’un especialista ja que podria estar debutant un altre trastorn.

La síndrome postvacacional no està acceptada com una malaltia en les classificacions internacionals però sí que hi ha diferents opinions entre els autors:
- És considerada com un procés d’adaptació necessari quan s’entra de nou en contacte amb una vida laboral activa.
- És considerada com un trastorn sempre i quan es valora que la malaltia és qualsevol circumstància que afecta a qualsevol esfera del benestar de l’individu.

La síndrome acostuma a aparèixer en persones que fan una ruptura brusca del període vacacional incorporant-se a la rutina laboral de manera abrupta. Les persones que no se senten contentes/realitzades amb la seva feina són més vulnerables a patir aquesta síndrome. En nens també pot aparèixer però les manifestacions més habituals seran trastorns del son, trastorns de l’alimentació, irritabilitat i nerviosisme.


De cara a minimitzar els efectes de la tornada a la “rutina” podem prendre algunes mesures de prevenció:
  • Tornada progressiva de les vacances. És recomanable poder gaudir d’un dies el més semblants a les rutines abans de tornar a la feina.
  • Regular horaris uns dies abans de començar a treballar/anar a l’escola per tal d’anar introduint-nos en les rutines (equilibrar els horaris de son i de fer els àpats).
  • Al lloc de feina, començar de manera gradual atenent que el nivell d’exigència haurà d’anar augmentant a mesura que passin les hores i els dies.
  • Disposar d’un lloc de feina organitzat per evitar la sensació de sobrecàrrega i de caos.
  • Mantenir una actitud positiva: “la feina em permet gaudir de les vacances i de l’oci”.
  • Ésser conscient que si existeix un malestar serà temporal i és reactiu a l’adaptació de nou a la rutina.
  • Mantenir la pràctica regular d’esport.
  • Planificar activitats gratificants cercant l’espai i el temps per les activitats agradables els dies laborables. 


Per als més menuts els nostres suggeriments són els següents:
  • La regulació horària serà fonamental per poder-se adaptar a les exigències del nou curs escolar.
  • L’actitud dels pares davant les noves circumstàncies ha de ser engrescadora i motivadora, fugint de transmetre angoixa o pors.
  • Respectar els horaris d’adaptació que ens ofereixen els diferents centres escolars.
  • Si l’escola ho permet, fer una visita a la nova mestra/aula perquè es pugui anticipar el què es trobaran el primer dia d’escola.
  • És molt enriquidor fer participar als nens a l’hora d‘anar a adquirir els llibres, material escolar, uniformes...
  • Mantenir les activitats d’oci i lleure després de les classes.
  • Pràctica regular d’esport.


Sentir algun dels símptomes de manera puntual no és indicatiu que estigueu patint la síndrome. Cal recordar que no es dóna en totes les persones i la presentació és variable i remet amb els dies. Si malgrat prendre mesures preventives i correctores el malestar persisteix, us recomanem que visiteu a un especialista per tal de poder realitzar un bon abordatge terapèutic.



Anna Claret i Martín
Psicòloga Infantil i Juvenil
COPC 11258 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada