EPSIA-Dex

EPSIA-Dex

dimarts, 21 d’octubre del 2014

El meu fill ha d'anar al psicòleg?

 Algun cop he escoltat el comentari que com més ens mirem un nen, més coses li trobem. El cert és que actualment els professionals disposem de més eines i tècniques per poder fer una detecció precoç dels problemes dels infants. En el camp que més hores hi dedico, la neuropsicologia, hi ha hagut un avenç molt i molt important des de fa relativament pocs anys. Els que rondem els 30-40 anys recordarem al company/companya que compartia amb nosaltres la classe i no treballava, es portava malament, feia moltes faltes, llegia molt a poc a poc... Hem crescut pensant que aquestes dificultats eren “normals” i aquest és un argument que sentim a la consulta: “tota la vida n’hi ha hagut”, “abans no es mirava com ara”...
Des del punt de vista professional hem d’estar molt agraïts a totes les persones que han estat treballant concretament en la neuropsicologia/psicologia infantil, ja que ara podem ajudar i amb qualitat i excel·lència a aquests nens.
El desconeixement ens pot fer pensar que són nens sense cap interès, que no els importa suspendre o aprovar, que només es fixen en el que ells volen, que són tossuts... És en aquest moment quan sóc conscient de la importància de la nostra feina: ajudar i donar eines.
Els nens es passen la mateixa jornada laboral que els adults a les classes. Han d’estar atents i receptius, ser flexibles per canviar l’atenció en les diferents assignatures, treballar les habilitats socials amb el grup d’iguals, fer esport, mantenir una bon postura, ser correctes al parlar, compartir... I quan arriben a casa, si abans no han passat per l’extraescolar del dia, cal que es posin a fer deures i continuar treballant allò que han fet durant tota la jornada.
Ara, per un moment, fem-nos empàtics i posem-nos a la pell d’un nen, que a més a més, té dificultats específiques per l’aprenentatge. Als pares i mares els explico que anar a l’escola és una carrera de resistència, i que aquests nens en comptes d’anar en igualtat de condicions, els demanem arribar al mateix lloc, a la mateixa hora però amb una motxilla que pot anar carregada amb una, dues, tres o més pedres. Pensant en aquesta comparació, podem mantenir que els nens realment NO volen fer bé les coses? Potser hem de canviar el punt de vista.
Els nens amb dificultats d’aprenentatge o dificultats emocionals volen fer bé les coses i tenen ganes d’aprendre, però sovint el món se’ls fa molt complex i cal que vagin desxifrant minut a minut allò que se’ls demana i sovint, no poden resoldre-ho tot.
El nostre equip està format per diferents professionals per poder atendre de manera específica cada dificultat del nen. No tots els nens que tenen dificultats a l’escola són nens que han de fer un tractament especialitzat. Hi ha nens que poden manifestar dificultats a l’escola i no tenir cap problema d’aprenentatge, per això és important fer diagnòstic exhaustiu i acurat per conèixer la causa. Ens podem trobar davant de nens que tinguin unes dificultats neuropsicològiques que els dificultin els aprenentatges, o nens que a nivell emocional no tinguin unes bones estratègies i se’ls hagi de fer un acompanyament més clínic, o nens que no tenen cap problema i no cal pautar-los cap tipus d’intervenció. És important que els professionals siguin persones formades, amb experiència i facin sentir confiança a la família amb allò que es transmet. Per a nosaltres és fonamental treballar amb bona coordinació (i armonia) amb la família i l’escola, ja que la nostra intervenció ha de ser el més ecològica possible, entenent que allò que treballa amb nosaltres a la sessió li ha de servir per la seva vida fora de la nostra consulta.
Ser atès per més d’un professional als pares pot causar angoixa ja que es pot viure com tenir un fill “multiproblemàtic”. La psicologia ha anat evolucionant i cada vegada més els professionals ens especialitzem en unes determinades patologies/dificultats per poder treballar de manera més acurada en cada cas. És per això que actualment som molts els que treballem en la psicologia infantil i ho fem des de diferents vessants, tècniques i enfocaments. Des del nostre equip el que valorem com a prioritari és que cada família pugui trobar el/la terapeuta amb què se senti més còmode i pugui haver un bon intercanvi d’informació i treball plegats. Les sessions han de ser còmodes per totes els que hi intervenim i cal viure-ho com un recurs en benefici de tots. La nostra funció és l’acompanyament i assessorament en unes dificultats específiques. No som els pares ni els mestres dels nens, som professionals que creiem en el potencial de qui tenim al davant i treballarem per aconseguir el benestar en totes les esferes de la persona, en aquest cas, petita (gran) persona. Esperem que si mai necessiteu algú per acompanyar-vos, tingueu una bona experiència amb el nostre suport.

Anna Claret i Martín
Psicòloga Infantil i Juvenil

COPC 11258

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada