Algun cop he escoltat el comentari que
com més ens mirem un nen, més coses li trobem. El cert és que actualment els
professionals disposem de més eines i tècniques per poder fer una detecció
precoç dels problemes dels infants. En el camp que més hores hi dedico, la
neuropsicologia, hi ha hagut un avenç molt i molt important des de fa
relativament pocs anys. Els que rondem els 30-40 anys recordarem al
company/companya que compartia amb nosaltres la classe i no treballava, es
portava malament, feia moltes faltes, llegia molt a poc a poc... Hem crescut
pensant que aquestes dificultats eren “normals” i aquest és un argument que
sentim a la consulta: “tota la vida n’hi ha hagut”, “abans no es mirava com ara”...
Des del punt de vista professional
hem d’estar molt agraïts a totes les persones que han estat treballant concretament
en la neuropsicologia/psicologia infantil, ja que ara podem ajudar i amb
qualitat i excel·lència a aquests nens.
El desconeixement ens pot fer pensar
que són nens sense cap interès, que no els importa suspendre o aprovar, que
només es fixen en el que ells volen, que són tossuts... És en aquest moment
quan sóc conscient de la importància de la nostra feina: ajudar i donar eines.
Els nens es passen la mateixa
jornada laboral que els adults a les classes. Han d’estar atents i receptius,
ser flexibles per canviar l’atenció en les diferents assignatures, treballar
les habilitats socials amb el grup d’iguals, fer esport, mantenir una bon
postura, ser correctes al parlar, compartir... I quan arriben a casa, si abans
no han passat per l’extraescolar del dia, cal que es posin a fer deures i
continuar treballant allò que han fet durant tota la jornada.
Ara, per un moment, fem-nos empàtics
i posem-nos a la pell d’un nen, que a més a més, té dificultats específiques
per l’aprenentatge. Als pares i mares els explico que anar a l’escola és una
carrera de resistència, i que aquests nens en comptes d’anar en igualtat de
condicions, els demanem arribar al mateix lloc, a la mateixa hora però amb una
motxilla que pot anar carregada amb una, dues, tres o més pedres. Pensant en
aquesta comparació, podem mantenir que els nens realment NO volen fer bé les
coses? Potser hem de canviar el punt de vista.
Els nens amb dificultats d’aprenentatge
o dificultats emocionals volen fer bé les coses i tenen ganes d’aprendre, però
sovint el món se’ls fa molt complex i cal que vagin desxifrant minut a minut
allò que se’ls demana i sovint, no poden resoldre-ho tot.
El nostre equip està format per
diferents professionals per poder atendre de manera específica cada dificultat
del nen. No tots els nens que tenen dificultats a l’escola són nens que han de
fer un tractament especialitzat. Hi ha nens que poden manifestar dificultats a
l’escola i no tenir cap problema d’aprenentatge, per això és important fer
diagnòstic exhaustiu i acurat per conèixer la causa. Ens podem trobar davant de
nens que tinguin unes dificultats neuropsicològiques que els dificultin els
aprenentatges, o nens que a nivell emocional no tinguin unes bones estratègies
i se’ls hagi de fer un acompanyament més clínic, o nens que no tenen cap
problema i no cal pautar-los cap tipus d’intervenció. És important que els
professionals siguin persones formades, amb experiència i facin sentir
confiança a la família amb allò que es transmet. Per a nosaltres és fonamental
treballar amb bona coordinació (i armonia) amb la família i l’escola, ja que la
nostra intervenció ha de ser el més ecològica possible, entenent que allò que
treballa amb nosaltres a la sessió li ha de servir per la seva vida fora de la
nostra consulta.
Ser atès per més d’un professional
als pares pot causar angoixa ja que es pot viure com tenir un fill “multiproblemàtic”.
La psicologia ha anat evolucionant i cada vegada més els professionals ens especialitzem
en unes determinades patologies/dificultats per poder treballar de manera més
acurada en cada cas. És per això que actualment som molts els que treballem en
la psicologia infantil i ho fem des de diferents vessants, tècniques i
enfocaments. Des del nostre equip el que valorem com a prioritari és que cada
família pugui trobar el/la terapeuta amb què se senti més còmode i pugui haver
un bon intercanvi d’informació i treball plegats. Les sessions han de ser
còmodes per totes els que hi intervenim i cal viure-ho com un recurs en
benefici de tots. La nostra funció és l’acompanyament i assessorament en unes
dificultats específiques. No som els pares ni els mestres dels nens, som professionals
que creiem en el potencial de qui tenim al davant i treballarem per aconseguir
el benestar en totes les esferes de la persona, en aquest cas, petita (gran)
persona. Esperem que si mai necessiteu algú per acompanyar-vos, tingueu una bona
experiència amb el nostre suport.
Anna Claret i Martín
Psicòloga Infantil i Juvenil
COPC 11258
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada