IMPORTÀNCIA DELS CONTROLS DE SEGUIMENT
EN NENS DE RISC
En la
línia de l’anterior publicació sobre prematuritat, de la psicòloga Marta Sanz, i aprofitant que en la darrera sessió clínica amb Pediatria de l’I.U.
Quiron- Dexeus vàrem discutir sobre aquest tema, aquesta setmana volem remarcar
la importància dels controls de seguiment en “nens de risc”.
Quins són els anomenats “nens de risc”?
Anomenem
nens de risc a aquells nens que durant el seu període pre, peri i postnatal
(inclou l’embaràs, el part i els primers mesos de vida) han aparegut factors de risc que poden frenar el seu desenvolupament psicomotor normal.
Quins són alguns d’aquests factors de
risc?
Distingim
dos tipus de factors de risc:
Biològics: prematuritat, infeccions, malalties metabòliques, Creixement Intrauterí
Retardat (CIR), Perímetre Cefàlic inferior o superior a la normalitat,
Cromosopaties (com el Síndrome de Down), etc.
Psicosocials: progenitors afectats per alguna
malaltia o retard mental, alcoholisme o drogoaddicció, famílies desestructurades,
depressió materna pre o postpart, etc.
En què consisteixen els controls de
seguiment?
En els
controls de seguiment el neuropsicòleg/psicòleg
proporciona acompanyament a les famílies orientant als pares en els problemes
de la vida quotidiana i els aspectes emocionals. D’altra banda valora el
desenvolupament de les funcions cognitives del nen.
Per què és recomanable realitzar
seguiments de control d’aquests nens?
De vegades les
famílies d’aquests nens manifesten ansietat,
inseguretat, sentiments de sobreprotecció cap el nen, etc.
Altres ens trobem
davant de patologies silents que es
manifesten a llarg del temps, per exemple quan el nen està en edat escolar
poden aparèixer trastorns de l’aprenentatge. A més a més sabem que l’evolució
dels nens tenen millor pronòstic quant més precoç és el diagnòstic.
La prevenció és la base de la salut i ajuda
a les famílies a gestionar inseguretats o ansietats que poden aparèixer.
Amb quina freqüència recomanem que es
facin aquests controls?
Recomanem
que es facin controls de seguiment amb nens de risc 1 ó 2 cops l’any fins els 7
ó 8 anys d’edat, ja que llavors es podran diagnosticar possibles trastorns
d’aprenentatge.
Ana
Miralles Fusté
Psicòloga COPC 17787
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada