EPSIA-Dex

EPSIA-Dex

dijous, 27 d’agost del 2015

Inside Out


Aquest estiu Walt Disney-Pixar ens ha regalat una meravellosa pel·lícula per poder compartir amb els nostres menuts i no tan menuts: “Inside Out”. Un film fantàstic per parlar amb els nostres familiars de les nostres emocions i sentiments.

Sovint a la consulta ens trobem amb nens, i no tan nens, que tenen por o no els agrada mostrar els seus sentiments. Mostrar-nos humans sovint ens fa sentir vulnerables davant els altres. Tots aprenem amb els anys a posar-nos cuirasses per protegir-nos de l'exterior que percebem com una amenaça. És per això que cadascú tria una manera de relacionar-se amb el món: introvertits i tímids, extravertits, els graciosos, els rondinaires, els amables, els complaents... Cadascú triem la manera en la qual ens sentim més còmodes per establir els vincles i forjar la nostra personalitat.

La personalitat es va forjant des de ben petit. Una part d’herència i una part de l’ambient modularà la nostra manera de ser i de presentar-nos al món.

El primer pas per treballar amb les nostres emocions/sentiments és posar-los nom, identificar-los. Com qualsevol aspecte de la vida, el primer pas sempre és el reconeixement. La pel·lícula posa cara (i color) de manera dolça a les nostres emocions bàsiques: alegria, tristesa, fàstic, ira i por. Gràcies als 5 personatges veiem l’evolució de la Riley quan, de sobte, la seva vida fa un gir i cal que desplegui tots els mecanismes d’adaptació a una situació que ella percep com adversa. Els canvis fan por i costa adaptar-se.

El segon pas per poder canviar la nostra situació és l’acceptació. Arribat a aquest punt cal acceptar el què està passant. Per acceptar com em sento li he de posar nom i sentir-ho. Tenim una tendència a la nostra societat d’immediatesa de no quedar-nos aturats i sentir aquelles emocions que no ens fan sentir gaire bé, el que anomenen les emocions negatives. Però compte, no són negatives, són necessàries per la nostra supervivència. Les anomenem negatives perquè ens fan sentir malament: ira, frustració, por, vergonya... L’acceptació és ser capaç de sentir allò que sento, posar-li nom i actuar en conseqüència. És molt important a la pel·lícula quan l’Alegria vol prendre el paper protagonista i s’adona que cal retirar-se i donar pas a la Tristesa. Cal sentir tristesa per canviar alguna cosa. Cal sentir ira per mostrar l’enuig. Totes les emocions són vàlides i necessàries. Totes són imprescindibles.

El més important que destacaria de la pel·lícula és normalitzar i introduir el llenguatge de les emocions i els sentiments a la vida quotidiana. Poder preguntar als nostres petits com se senten i tenir uns personatges de referència, una imatge visual on poder-nos emmirallar. Entendre que al principi de la nostra vida les emocions són més bàsiques i a mesura que anem rebent estimulació es van enriquint i fent més complexes. Aprofitant les vacances i que disposem de més temps, és una molt bona idea seure amb els nostres petits i poder parlar de tot el nostre món interior.

Anna Claret i Martín.

COPC 11258


divendres, 17 de juliol del 2015





El passat divendres 19 de Juny de 2015 es va celebrar la 66ena Reunió de Primavera de la Societat Catalana de Neuropsicologia (SCNPS) a la Facultat de Psicologia de la Blanquerna-URL.

"Neuropsicologia 2015" va aportar un programa d'allò més internacional on ponents de Regne Unit, França, Itàlia i d'altres països vindran a parlar-nos de la Neuropsicologia en diferents àrees.

La neuropsicóloga del nostre equip Marta Sanz Palau va presentar el seu póster en la línia de recerca de Traumatismes cranioencefàlics en població pediàtrica que realitza juntament amb l'Hospital Sant Joan de Déu. 





dijous, 2 de juliol del 2015

L'estiu, un moment idoni per adquirir nous valors i aprenentatges!

La vida dels nens no es limita a l’entorn familiar i escolar sinó que a mesura que creixen s’amplia a molts altres contextos socials. Un dels principals és l’espai del lleure.
S’entén per temps de lleure el temps que els queda després de complir l’horari escolar: els vespres, els caps de setmana i les vacances. És el temps que no està definit per cap activitat concreta.
A poques setmanes perquè arribin les vacances d’estiu molts pares ja han parlat de com ocupar aquest espai de temps, quines activitats es poden fer i de com compaginar-ho amb la feina.

L’estiu és un temps per:

  • Compartir experiències amb la família i enfortir les relacions amb les amistats.
  • Per gaudir dels amics, jugar, conèixer nous companys i relacionar-se en ambients diferents.
  • Per descansar, però també per aprendre, ja sigui reforçant els aprenentatges o descobrint coses noves.
  • Fer coses pel plaer de fer-les i sense cercar res a canvi.
  • Apropar-se més a la natura, al mar o a la muntanya, fugint dels espais habituals.
  • Compaginar rutines i horaris amb espais de llibertat.
  • Reforçar els aprenentatges escolars o fer activitats que els ajudin a consolidar els continguts.
Però alhora de programar les activitats d’estiu, sempre tenint en compte l’edat que tenen, cal fer-se unes preguntes:
  • Quins interessos té el nostre fill o filla? Coneixem els seus gustos i necessitats? Prenem nosaltres les seves decisions?
  • Li costa fer amics o amigues?
  • Quin és el seu comportament habitual?
  • Quin ritme d’activitats té?
  • Ens manca temps diari, setmanal,… per compartir el temps amb els nostres fills i filles?
  • Els habituem a tenir petites responsabilitats?
  • Coneixem les ofertes públiques i privades existents al nostre entorn i veure les que més s’adeqüen a les nostres necessitats i possibilitats?
En funció d'aquestes preguntes, programarem un tipus d'activitats d'estiu i lleure o unes altres. No obstant, sempre cal tenir en compte prioritzar aspectes com la llibertat per permetre el desenvolupament de l'autonomia, l'adquisició de nous hàbits, el foment de les relacions i habilitats socials, l'adaptació a noves rutines i canvi d’entorn, aprenentatge emocional, etc. les característiques de l'estiu que fan que també sigui un espai privilegiat per transmetre uns determinats valors, per socialitzar-se, per respectar l’entorn. Un espai i un temps privilegiat per educar.
Per això, pares i mares, tingueu en compte que l’estiu per seguir amb la vostra tasca educativa i aprofitar la proximitat amb els nostres fills i filles, en ambients distesos i relaxats, per transmetre valors i compartir vivències.

dimarts, 30 de juny del 2015

Campaments d'estiu: Recomanacions APA

Molts pares pateixen a l'haver d'enviar els seus fills a un campament d'estiu. Des de l'Associació Americana de Psicologia (APA) recomanen unes pautes per pares que us volem adjuntar per si poden ser del vostre interès. 



divendres, 26 de juny del 2015

Signes d'alerta dels Trastorns d'Aprenentatge

El passat dijous 18 de juny, a la Sala d'Actes del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, la psicòloga de l'equip, Anna Claret, va fer una conferència per tractar els diferents signes d'alerta dels trastorns de l'apenentatge. 

Sabem que una intervenció primerenca estimula el desenvolupament del nen i optimitza la funció cerebral. La detecció precoç dels Trastorns d’Aprenentatge (TA) pot ajudar a disminuir els efectes i aprendre estratègies precoces d’afrontament. Conèixer el desenvolupament de les diferents funcions cognitives (llenguatge, lectura, càlcul, atenció i FFEE i desenvolupament psicomotriu) i corresponents àrees cerebrals, ens permet identificar quines situacions o signes ens poden advertir d’una futura dificultat.  Partint de diferents trastorns d’aprenentatge (Dislèxia, Discalcúlia, TANV) i altres trastorns que afecten el rendiment escolar (TDL, TDAH/TDA) vam assenyalar indicadors per les diferents edats i proves per avaluar de manera precoç.



dilluns, 16 de març del 2015

Sessió Clínica: Intervenció en la Atenció Precoç / Estimulació primarenca


Avui a la sessió clínica de Pediatria la neuropsicòloga i especialista en atenció precoç Ana Miralles ha exposat models, teories, pautes i eines d'intervenció en la atenció precoç. Ens ha ofert una interessant xerrada sobre quines són  les problemàtiques i diferents etiologies dels nens de risc, candidats a una estimulació primarenca.  Amb ella hem pogut aprendre quins són els aspectes fonamentals a tenir en compte en una estimulació dels 0 als 6 anys així com també quines són les àrees principals a intervenir a partir d'una primera avaluació diagnòstica. Hem pogut compartir diferents eines i jocs per estimular l'expressió del llenguatge, motricitat, afectivitat i socialització i funcions cognitives en els nadons i nens fins als 6 anys.

divendres, 6 de març del 2015

ESCOLA DE PARES

Avui divendres 6 de març per la tarda, a les 18:00 hores la psicòloga Anna Claret farà una sessió a l'Escola de Pares d'Adolescents de Pediatria Dexeus per parlar sobre les tècniques d'estudi, fracàs escolar i trastorns d'aprenentatge. Si us interessa encara podeu demanar plaça!